February 18, 2019 – Dallas| CND Dallas ah tuah mi Catial zuamnak ah Capar in pakhatnak a ngah tu capar kan rak in hrawmh hna. Capar pakhatnak a ngah tu hi Tial Lian Thang [Thlualam khuami, Dallas khuasa] a si. A tial ning te in kan van tar.

Tar an um ti lo

Written by Tial Lian Thang

Vawleicung  ah  mah  le  mah  ai  thatmi  hi  kum  khat  ah  800,000  hrawng  an  um  i,  second  40 ah  pakhat  lengmang  an  ithat.  US  minung  44,965  tluk hi kum  khat  ah  an  mah  tein  an  ithah.  Nikhat  ah  minung  123  tluk asi  i,  minute  12 ah  pakhat  lengmang  an  ithat  tinak  asi.  US  ah  Chinmi  50,000  hrawng  kan  um i,  minung  15 – 20  hrawng  hi  mah  le  mah  ai  thatmi  an  si  cang. Chin  ram  zongah  akarh  cuahmah  tikah,  kan  tarnu/tarpa  hna  nih  “ tu  lio  kan  chan  cu  Tar  an  Um  Ti  Lo”  tiah  an  ti.

Mah  le  Mah  Ithanhnak  cu  Zeitin  Dah  Achuah?

          Aruang  tampi  lakah  phunthum-

Hlawhtlinlonak  ruang  ah: Tthanchonak  caah,   kawlhawl  ttualmal  ahau.  Thilrih  ikhinh  luaimai asi.  Hlawhtlinlo  ahcun  hnabei  adong  i,  hmailei  caan  amui.  Nunchan  neilo  ah  iruahnak  achuak  i,  chuahnak  lam  kawl  asi.  Mah  le  mah  ithahnak  cu  Depression  ruangah  achuak  tam  bik.  Cucu  hlawhtlinglomi (miharsa  deuh)  hna sin  ah  achuak  tam  bik  ve.  Cucaah,  hlawhtlinlonak  ruangah  mah  le  mah  ithahnak  achuak  tambik  kan  ti  khawh.

 Duhfak  hakkauhnak  ruang  ah:  January  5,  2009  lio ah  German  billionaire  pa ( US$-12.4  billions )  Adolf  Merckle  cu  tlanglawng  cungin  a  zuang  i  a  rak  ithat  ve.  “Zeiruang  ah  hme?” ti  dingin  a  um.  Mirum  nih  rum  chin  an  duh,  mihlawhtling  nih  hlawhtlin  chinchin  an  duh  ve.  Duhfah  hakkauhnak  nih  thilrit  dang  achuahpi  lengmang  tikah  phurh  khawh  asilo.  Daite  idinh  duh  ah  nunnak  ilak  asi  tawn.  Dr.  Rudy  Nydegger  nih,  “ mah  le  mah  ai  thatmi  hna  hi  thih  an  duh  caah  asilo,  azor  kholo  mi  fahnak  kha  donghter  an  duh  caah  asi”  ati.

Rithaisii  Hman  ruang  ah:  US  ah  minung  an  thih  cemnak  a 10nak  cu  mah  le  mah  ithahnak  asi. Lungrawh  damlonak  hi  pakhatnak  asi  i,  pahnihnak  ah  rithaisii  hmangtu  hna  an  si,  tiah   Carolyn  C.  Ross  M.D  nih  ati.  Rithaisii  nih  minung  kan  taksa,  kan  thinlung  le  kan  ruahnak  tiang  athah  khawh.  Aleem  cangmi  hna  cu,  hawi  sin  chuahlangh  an huam  lo. Mipi  he  pehtlaihnak  an  neihlo  tikah  hrialmi  ah  an  iruat.  A  caan  asau  tikah,  nun  an  huam  ti  lo.  Cu  ticun,  thihnak  cu  an  ithim  tawn.  Parker  Palmer   nih, “ mah  le  mah  ai  thatmi  hna  hi  thih  an  duh  caah  asilo, idinh  an  duh  caah  asi” ati.

Lai Nunphung  nih  a  hmuhning

           Mah  le  mah  ithah  cu  pipu  hna  nih  “thih  nauta”  tiah  an  ti.  Serhsat-zomhtaihmi  thihnak  ah  an  ruah  i  ruakhumh  an  duh  lo.

Ruak  lak  ning–  Hri  in  ai  awkmi  cu  neihniam  bik   achungkhat  pakhat  nih,  minchal  tluangkhawn  buin   ahri  achahpiak.  Inn  hnulei  ah  aummi  “carhlet”  in  a  chuahpi.  Ai  awhnak  hri  in  vuinak  thlan  lei  ah  ahnuh. Ruakvui  lio  ah  mizeihmanh  nih  chawnh  le  zulh  phung  asilo.  Alang  in  cuanh  asi.

Thlaan  phunli –  Laiphung  ah  Thlaan  phunli  a  um.

  1. Thih  Tluang  Thlaan
  2. Sarthlaan
  3. Hmunchia ( Mitlu  le  Mithinghmui  hna  vuinak)
  4. Palchia,  ti  an  si.

Mah  le  mah  ai  thatmi  cu  “Palchia”  ah  vui  ansi.  A  sullam  cu,  minung  nih  pal  dingah  athianglomi  hmun  tinak  asi.

Ruakvui  ning –  Nitlak  hnu  lawngah  vui  khawh  asi. Ruak  la  tu  nih  Palchia  ah  khur  acawh  i,  ruak  cu  athlak.  Ui-ar  tlik  phan  ah  thing   asam  i  achinh  hnu  ah  hnahchawl  in  akhuh.  Leivawr  chilh  phung  asilo.

Khua  thianh  ahau –  Mithi  chungkhar  cu  mi  hmai  an  khaplo  i, Khuami  sin  ah  kaamka  le  paangpar  in  an  um.  Khua  hnawmhtertu  ah  ruah  an  si  caah  khua  thianh  ahau.

Khua  thianh  ning  phunhnih

Zingtla –  Khuazing  hnatlakmi  tinak  asi.  Dehkhat  zong  attial  lomi  Vok  raang  in  thianh  asi.

Khuatla –  Khuami  hnatlakmi  tinak  asi.  Vok  nak  asi  lai  i  acal  ade  lai.  Ake  pali  in  a  khup  tang  araangmi  asi  lai.

Sattil  nih  khuachung  ah  an  ruhrang  atlikpi  ahcun,  Siapi  in  khua  thianh  ahau.

Zeitin  Dah  Kan  Kham  Lai

           Akarh  cuahmah  mi  mah  le  mah  ithahnak  khamnak  ding  caah  pumpak  pakhat  cio,  kan  community  le  khrihfa  buu  cio  rian  zong  asi.

Kan  thilrit  phuan  ahau  Akan  nenhtu  thilrit  cu  kan  pawngkam  ummi  sin  ah  phuan  ding  asi. Ningzah  ding  asilo.  Chimphuannak  nih  thilrit  azor  ter.

A  tthatnak  lei  in  khua  ruah  “San  ka  tlai  lo,  nunman  ka  nei  lo”  tibantuk  khuaruahnak  hi  kanmah  le  kanmah  kan  iruahnak  sawhsawh  asi.  Mah  bantuk  ruahnak  nih  izumhngamnak  a  zor  ter  i,  chiatnak  lawngte  a  chuahpi.  Depression faktuk  in  atuarmi  ka  rak  zohkhenh.  Pakhat  le  pakhat  bia  ai  ruahmi  ahmuh  hna  poh  ah  keimah  kong  an  ceih,  tiah   ai  ruat  peng.  Aning  azak  i,  hawi  sin  um  aduh  lo.  Mah  vialte  cu  midang  nih  an  hmuhning  asilo.  Amah  le  amah  ai  ruahning  lawng  asi.  Cucaah,  tthatnak  lei  khuaruah  khawh  hi  abiapi  tuk.

Hawi  sin  chuahlangh.  Mah  lawng  um  tikah  thinlung  tha   ader  i, tthahnemnak  a  umlo  mi  khua  ruah  asi.  Asinain,  hawi  he  biasawng  kan  tlorh,  capo  kan  siah  tik  ah  kan  thilrit  vialte  an  tlau  i,  kan  hirha  a  kok.

Mi  nehsawh  hlah. Rithaisii   hmangmi  kan  hmuh  tik  hna  ah  kan hrial  hna.  Micheu  nih  kan  nehsawh  hna.  Cucu,  hawi  sin  chuakngamlo dingin  kan  tuah  hna  asi.  Kan  hrial  ding  asi.

Tial Lian Thang nih laksawng a lak lio. Laksawng petu Rev. Dr. Chum Awi

Zaangleknak  tuah.   Malaysia  ah  phungninglo  um  ruangah  an  kan  tlaih.  Thong  chung  ah  zei  tuah  huamlo  i  khua  aruat  pengmi   cu  depression  an  ngah  I  an  hrut  colh. An  sining  nih  nun  akan  chimh.  Kan  lungre  atheih  caan  poh  ah  exercise  kan  tuah.  Kan  lungretheihnak  atlau  i,  ngan  zong  adam  deuh.  Zaangleknak  hi  tuahpiak  lengmang  ah  attha.

Kan  thilrit  ichawng  usih.  Kan  pawngkam  ah  mi   pakhatkhat  cu “ a  umtu  adik  lo”  tiah  kan  ruah  ahcun,  zoh  sawhsawh  ding  asilo.  Aruang  kawl  ahau.  Aruang  theihkhawhnak  dingah  amah  pumpak  zong  kan  hal  ah  attha.  Voikhat  ah  a  thilrit  kan  hawhpiak  kho  men  lai  lo.  Lungsau  le  caan  pek  zong  ahau.  “Minung  kan  thilrit  hi  phun  khat  lawng  asilo.  Piat  hawng  (onion)  bantuk  asi” (Rev.  Chan  Hnin  Thui).  Athuat-thuat  in  a  ummi  thilrih  cu  duhsah  in  pakhat  hnu  pakhat  phoih  ahau   ve. “Pakhat  le  pakhat  nan  thilrih  kha  ichawng  ulaw  cuticun  khrih  nawlbia  kha  nan  zulh  asi  lai.”(Galati 6:2)

Nunchan  theih  aherh.  Zei  ruangah  dah  kan  nun i,  aho  ca  ah  dah  asi?  Mi  tampi  nih  “kan  mah  ca  cio  ah  kan  nung”  kan  ti.  Micheu  nih  kan  fa  le  caah  kan  ti  ve.  Minung  kan  chan  hi  kum  70/80  hrawng  lawng  asi.  Mah  ca  lawng  kan  nun  ahcun,  duh  atlinlo  caan  ah  daite  in  thih  ziar  kan  duh  deuh  hnga.    Rick  Warren  nihcun,  “Kan  nunchan  cu  Pathian  caah  asi”  ati. “ Pathian  caah  ka  nung”  tiah  iruat  hmanh! Pathian  bia  nih  an  nunter  lai.  “Khrih  caah  sermi  kan  si” (Kolose 1:16).

‘Nai  thleng  lai  maw?  Na  thi  lai  dah?  Kei cu  nunnak  kai  thim  lai.”  tiah  Dave  Kerpen,  CEO,  Likable  Media,  nih  ati. Thih  ngamh  hi  raltthat  asilo.  Hmailei  caan  tonngamlo  tu  asi. Nun  ngamh  hi  raltthat  asi  deuh.  “Tar  an  um  ti  lo” an  ti.  Tar  an  um  tthannak  ding  ah,  nun  a  ngamhmi  zumtu  pa  ralttha  kan  si  aherh.

Cherhchan: 

           – “Lungrawh  damlonak”- Rev.  Chan  Hnin  Thui

     –  “Zei  ca  ko  ah  dah  ka  um?” – Rick  Warren

           –  Pu  Van  Cung  Mang (pumpak  in  Lai  nunphung  kong biahalmi)

           –  Online  chung  articles  dangdang

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here